Exemples
- Llei d’Ohm
- Llei de Dalton
- Llei de Snell
- Lleis de Newton
- Lleis de Kepler
- Lleis de la Termodinàmica
- Lleis de Maxwell
- Llei de Coulomb
Nota 1
Una llei no és una veritat fonamental, només és una expressió matemàtica d’un resultat de la teoria, que ha de comprovable experimentalment.
Com a tal, mai serà una representació exacta d’un comportament, sinó una aproximació numèrica d’una relació entre diversos observables mesurats experimentalment.
L’aproximació serà més o menys bona en funció de si ens allunyem poc o molt del règim en el que treballa la teoria (per exemple la Llei d’Ohm només és vàlida per material Òhmics o les Lleis de la Termodinàmica només són vàlides en l’equilibri termodinàmic i en el límit clàssic amb un nombre elevat de partícules).
Nota 2
En l’actualitat (Teoria Quàntica de Camps, Teoria M, Superconductivitat, Sistemes fora de l’equilibri…) pràcticament no es fa servir el terme “llei”. Això és degut a una major comprensió de la terminologia deductiva de la ciència.
Abans s’anomenaven “lleis” a les equacions que governaven el comportament dels planetes, els gasos, els imants o l’electricitat, ja que aquestes tenien l’imperatiu de llei (governaven el seu comportament, no el descrivien, i es complien a tot arreu, per tots els objectes i eternament).
Amb el temps però, i amb el sorgiment de la mecànica quàntica i la relativitat general, cada una d’aquestes lleis ha resultat ser només una aproximació en el límit clàssic que es pot obtenir a través d’una nova teoria, que no és que substitueixi l’anterior, sinó que generalitza i engloba la seva precursora.
I de la mateixa manera que la Mecànica Quàntica pot quedar englobada (de moment encara no del tot) per la Teoria Quàntica de Camps, no tindria sentit anomenar a l’equació de Schrödinger “la llei de Schrödinger” ja que potser no és una relació fonamental de la realitat, sinó una aproximació en un dels límits d’una teoria més completa.
El dilema de si efectivament hi ha o no hi ha unes lleis intrínseques a la naturalesa de la realitat és una pregunta sense resposta que s’aborda des de la filosofia de la ciència, concretament des de la metafísica, i que malgrat la física tingui molt a dir, no es pot caure en l’error històric d’assumir que la resposta és que sí.