El Niño
Introducció
- Passa aprox cada 2-7 anys
- No s’acaba d’entendre totalment què ho causa però sí es sap identificar quan es dona
- Oceà pacífic
- En algunes regions pluges intenses, en altres sequera.
Previ — Sorgiments d’aigua
Hi ha el que s’anomena upwelling o sorgiment. És quan aigües fredes de les profunditats pugen a la superfície. Aquests fenómens passen a les següents zones, conegudes com EBUS (Eastern Boundary Upwelling Systems).
Part d’aquest fenomen de sorgiment a la costa est, implica una corrent meridional (vertical) cap a l’equador, que pel cas de Perú i California implica una bona massa d’aigua més freda en la part oest de l’Oceà Pacífic.
Més imatges
Previ — Transport d’Ekman i apilament d’aigua
Bàsicament per fricció, els vents alisis, que són vents de molt baixa altura (pràcticament al nivell del mar), mouen masses d’aigua per fricció. L’aigua calenta sempre està a la superfície i la freda en més profunditat, així que l’aigua que mouen els vents alisis sempre és calenta. Degut a la frontera física que és la costa d’Àsia i d’Austràlia, es va apilant aquesta massa d’aigua calenta a la zona est de l’Oceà Pacífic.
Distribució oceà pacífic
Així doncs, per les dues raons esmentades, en un any normal l’Oceà Pacífic presenta una distribució amb aigua freda a l’est i aigua calenta a l’est. Recordem aigua superficial calenta vol dir més evaporació i per tant més precipitacions, mentre que aigua freda al revés (pluges a Indonèsia i sequera a California).
Molt bé, doncs quan ens referim al famós “El Niño”, ens referim al fenomen en què tenim l’anomalia inversa en aquestes dues zones de l’Oceà Pacífic.
El Niño es dona quan els vents alisis s’afebleixen molt, i per tant malgrat la zona est segueixi sent més freda, en quant a anomalia climàtica, la zona est ara és més calenta i la zona oest menys.
com a anomalia la zona est rep més
Molt bé, doncs El Niño el que fa és reverir aquest fet.
La Niña
La niña és el cas contrari de El Niño, es dona quant els vents alisis s’enforteixen. I per tant tenim la mateixa situació estàndard però més pronunciada (fenómens meteorològics bastant extrems).
Periodicitat
La intensitat dels vents alisis va oscil·lant (circulació Walker), i per tant tenim un El Niño seguit d’una La Niña. La periodicitat entre dos El Niños pot anar des de 2 anys a 7 anys, és molt variable.
Aquesta oscil·lació natural s’anomena ENSO (El Niño Oscil·lació del Sud). Aquesta oscil·lació ja existia abans de la revolució industrial, no ha estat causada pel canvi climàtic. Però el canvi climàtic l’accentua i fa els fenòmens meteorològics relacionats amb aquests esdeveniments climàtics siguin encara més intensos.
Altres efectes relacionats
- Més escalfament global temporal amb El Niño i menys amb La Niña
- Menys huracans a l’Atlàntic (i per tant a Europa) amb el Niño i més amb la Niña.
Per tant quan hi ha La Niña a Espanya tenim hiverns més freds i plujosos.