Visualització
Triar Wind i 250 hPa
Explicació ones de Rossby
Diferència de radiació + Rotació de la terra + Distribució terres continentals
Si no hi hagués rotació ni diferència d’irradiància no tindríem res
Si tenim diferència d’irradiància tenim un flux d’aire calent de l’equador cap als pols (1 sola cel·la convectiva)
Si ara hi posem la rotació de la Terra, tenim l’efecte coriol·lis i com a resultat obtenim 3 cel·les convectives (Hadley, Ferrel i Polar). Entre aquestes cel·les hi trobem fluxos zonals (el jet stream polar, el jet stream subtropical i els vents alisis a l’equador)
Aquests jet streams tenen amb molta força i estan situats a bastanta altura (uns 250 hPa).
De per si serien jet streams rectes, ara bé, degut a que la Terra no és sols oceà sinó que té terres continentals distribuïdes d’una forma no homogènia, en algunes zones al nord i sud del jet pot haver-hi aire més calent o menys (recordem que la terra es refreda i calenta més ràpidament que l’aigua).
Aquest tipus de situacions corben el jet, fent-li una ondulació. El jet no es “trenca” en part perquè Coriol·lis fa desviar un flux d’aire calent cap al nord (o a l’inversa), i sempre la desviació és tal que el flux vagi cap a l’est (en la direcció del jet). Així doncs en principi el jet es manté, però més ondulat.
A la forma ondulada del jet se li diu “Ona de Rossby” (atmosfèrica), i al conjunt de crestes i valls que presenta la ona (unes 3-7), se li diuen “ones de Rossby”. És una terminologia bastant mal escollida però sí, se li diu igual a la forma del jet que als trossets d’aquesta ona.
La terminologia és encara pitjor quan anomenem “estacionària” a una ona de Rossby. I ho diem en el sentit que aquell trosset del jet (un meandre), es manté anclat geogràficament durant un temps, no es mou ni varia. No té res a veure amb el concepte d’ona estacionària de física. (Potser hagués estat millor dir-lis “llengües de Rossby” o “onades de Rossby” o alguna cosa similar).
Quan aquests meandres (trossets ondulats del jet) no són estacionaris, és a dir que van variant amb el temps, pot ser que es desplacin cap a l’oest. És a dir el jet (el vent) va cap a l’est, però la forma ondulatòria d’algun meandre del jet, pot desplaçar-se lentament cap a l’oest.
Això és degut a que si tens una massa d’aire i la portes de latituds mitjanes cap al nord, ja que la força de Coriol·lis és superior al pol nord que a l’equador, aquesta començarà a girar sobre si mateixa (tindrà un spin relatiu no nul) en sentit antihorari, i això la desplaçarà lleument cap a l’oest.
Això és exactament el que els hi passa a les ones de Rossby oceàniques.
Animació ona de Rossby
.gif?table=block&id=20911a97-61ab-80ad-9212-f25d571d6473&cache=v2)
Vorticitat i zones de altes i baixes pressions
A les ones de Rossby es generen un seguit de altes i baixes pressions.
Ja que (a l’HN) la vorticitat en sentit antihorari pot causar una zona de baixes pressions, quan el jet sembla que estigui anant en sentit antihorari (per la seva curvatura), allà es formarà una zona de baixes pressions. I a l'invers quan el jet sembli que estigui anant en sentit horari. (El jet genera la vorticitat que genera la diferència de pressió.
Nota: això és així malgrat l’aire amb baixa pressió en aquest cas justament sigui més fred que l’aire amb alta pressió. És a dir no és un tema de temperatura i densitat sinó de velocitat i vorticitat).
Vents de l’oest
Són com les salpicadures del jet stream polar (els esquitxos que s’escapen del jet). Són vents de molta altura i per tant freds.
Eddies
Quan un tros del jet polar (ona de rossby) es trenca, es sol tancar sobre si mateix, format el que s’anomena un Eddie.
Els Eddies són molt xulos (es poden visualitzar tirant colorant en un recipient d’aigua que gira. Són els remolins estàtics i localitzats que es formen deguts a la rotació del recipient (de la Terra en el nostre cas).
Visualització en el cas real
Donada la següent imatge:
Hi podem identificar els següent elements principals com a fluxos zonals.
Les 4 corrents en jet
Algunes ones de Rossby
Eddies
